dimarts, 10 de juliol del 2012

Un arròs amb llamàntol tipical Barceloneta

Tot i que la major part dels turistes que trepitgen Barcelona cada estiu, i a l'hivern també, no crec que sàpiguen apreciar un bon arròs -sinó com és que paguen una fortuna per un Paellador a les Rambles?- dissabte n'hi havien quatre a Can Solé. Quatre a la mateixa taula, mirant durant mitja hora la carta per al final acabar triant (a què no ho endevineu?) PAELLA!

Can Solé és un d'aquests restaurants de Barcelona amb solera per allò que té d'establiment històric i que sap explotar. Va obrir el 1903 com a casa de menjars semi amateur per als pescadors del barri de la Barceloneta. Barri que ara és d'allò més fashion, sense arribar, evidentment, als extrems del Born, però que no fa tants anys deuria ser un dels barris més senzills de la ciutat, i ja no parlem quan hi vivia una part de la meva família, abans de la Guerra Civil.

Passejant pel barri fent estona per entrar al restaurant, vaig recordar aquella cançó d'en Serrat que és un homenatge al Poble Sec i que diu "el meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta" i no vaig poder evitar pensar "nothing remains forever", parafrassejant ara una cançó dels Guns 'n' Roses. Intentar trobar en el present una reminiscència del passat sol ser una activitat que sols serveix per incentivar la malenconia.

A Can Solé vam menjar de meravella, ara, això sí, ho vam pagar. L'àpat va consistir en el següent:

1 calamarcets a l'andalusa
1 pebrots del piquillo escalivats
2 arròs amb llamàntol
1 canyetes de pasta de full farcides amb crema catalana
1 copa de vi blanc de la casa
2 mitjanes
1 ampolla d'aigua
2 racions de pa torrat amb tomàquet
1 tallat
1 cafè amb gel

PVP aproximat: 140 €


Els calamarcets correctes, tot i que n'he menjat de semblants a meitat de preu i l'arròs molt bo, tot i que n'he menjat d'altres també molt bons que tampoc costaven tants diners. Gairebé no deixem ni l'esquelet exterior del llamàntol gràcies a l'ajuda dels estris que ens van donar per buidar-lo bé.


El restaurant agradable, amb un servei correcte i un propietari simpàtic i generós, que no sols es dedicava a les relacions públiques, sinó que també servia taules com qui més. Ah! I la parròquia era fonamentalment catalana i de mitjana edat, fent l'aparença de ser clientela habitual.

A destacar especialment la textura deliciosa del suquet de l'arròs amb llamàntol i la finura de la també textura de la crema catalana de les canyetes de pasta de full. Unes postres que cerco amb golafreria a molts restaurants, però que no és tan fàcil de trobar.


Quan torni a cobar la paga extra hi tornaré!